Pel camí de l’aprenentatge

Quan descobreixes que tens una passió, però no saps qui et pot ensenyar… se’t fa tot una muntanya.

D’ençà que vaig acabar la carrera, ara fa deu anys, em vaig interessar en la baixa visió. Una àrea de l’optometria que ajuda les persones amb patologies oculars. La seva visió no pot millorar amb ulleres, cirurgia ni amb fàrmacs, i la seva alteració visual afecta la seva vida quotidiana.

Van ser molts els cursos de formació que vaig fer; presencials, semipresencials, virtuals…, però tots els coneixements que adquiria eren simplement teòrics.

A casa sempre s’ha parlat que quan els pares eren joves se’ls ensenyaven els oficis per després poder treballar. Els temps canvien i moltes coses es modifiquen o s’eliminen, i crec que el paper de l’aprenent hauria d’existir.

La meva inquietud per aprendre i posar en pràctica els coneixements apresos en les formacions em va fer enviar centenars de correus electrònics a professionals del sector. Alguns d’aquests correus varen ser contestats i d’altres es van quedar en l’oblit.

Desafortunadament, els correus contestats no responien a la meva ajuda. No vaig trobar ningú que pogués o volgués oferir-se per donar-me un cop de mà, que em deixés observar la seva manera de treballar.

Mai ho he arribat entendre, i ho entenc menys encara quan es tractava d’organitzacions de renom on la seva llarga trajectòria professional podia ser de gran ajuda.

La base de la nostra professió és ajudar a totes aquelles persones que tenen una dificultat visual, ajudar-los a facilitar el seu dia a dia. L’objectiu és el mateix per a tothom: ajudar el pacient.

Arriba un dia que deixes de comparar-te i deixes de voler fer les coses com els altres. Arribes a la conclusió que és el moment de partir de zero i aprendre de la teva pròpia experiència. Aprendre dels teus pacients, de les seves necessitats i de la seva manera de resolució.

Per fi obres els ulls i veus que la teva finalitat és la mateixa que t’ajudarà a aprendre, el que et mostrarà i et donarà tota l’experiència necessària per poder ajudar-los.

Deixem de voler treballar com els altres i comencem a trobar la nostra manera de treballar.

L’actuació diferent és la que ens fa arribar a una evolució.