i qui soc jo per parlar d’aquest tema …
Feia temps que sentia parlar del mètode Bates per millorar la vista, però no sabia en què es basava, com relacionava la visió natural i com s’aplicava.
Vaig buscar el llibre a la biblioteca i em va sorprendre que hi hagués llista d’espera; això va fer augmentar el meu interès. Després de dos mesos el vaig tenir a les meves mans, el vaig llegir, el vaig tornar a llegir i vaig renovar el préstec el màxim de vegades permès.
Pensava a crear un nou tema per al meu blog, escriure i donar la meva opinió.
El meu objectiu era buscar un equilibri, ja que és un mètode que provoca molts conflictes d’opinions.
Mai trobava el moment per començar a escriure, prioritzava altres tasques i deixava per a un altre dia aquest article. Van ser molts els intents fallits davant de l’ordinador. Vaig començar citant fragments del llibre per, a continuació, donar-ne la meva opinió. Després de cinc llargues pàgines i arribar a la conclusió que això no ho llegiria ningú, va ser quan em vaig adonar que estava fent el mateix que els altres.
Imposava la meva opinió i decidia qui tenia la raó i qui anava errat. Això no era l’equilibri. Tot i l’esforç de rellegir el llibre, prendre anotacions, comparar amb l’actualitat, passar-lo a l’ordinador…, ho vaig esborrar. I soc aquí, sense res.
Sempre he pensat que no hi ha una veritat absoluta, que hi ha tantes opinions com persones al món. Una infinitat de punts de vista que parteixen de l’experiència de cadascú i tothom és lliure de crear la seva veritat si no fa mal a ningú i no n’imposa la seva.
El protagonista d’aquest llibre, William H. Bates, va néixer el 1860 i va morir el 1931. Va treballar com a metge i oftalmòleg en diversos hospitals (això dona seguretat per al lector), però hem de recordar que el seu únic llibre va ser publicat el 1919. Des de la seva publicació, s’han descobert moltes coses i se n’han millorat moltes altres. En el seu llibre parla d’errors refractius de forma genèrica, però hi ha molts graus diferents de refracció. Alguns actuen a conseqüència de factors tensionals i altres són conseqüència de l’anatomia de l’ull de cada persona.
El llibre del mètode Bates és molt interessant i es pot portar a la pràctica, però sempre acompanyat per la supervisió d’un especialista. És important el paper de l’oftalmòleg per descartar qualsevol patologia ocular i un optometrista comportamental per entendre’n el funcionament.
Tota relaxació que puguem aportar al nostre cos és ben rebuda, però no pot anar sola.
